Al que realment m’havien invitat era a fer una xerrada sobre Renda Bàsica: el dret a l’existència. De fet, em considero un voluntari o si voleu, simpatitzant divulgador d’aquesta proposta social. Sóc membre de l’associació Xarxa per a la Renda Bàsica, la direcció de la qual em va encoratjar a fer la presentació i en el seu nom dono les gràcies i felicito els organitzadors per haver triat aquest tema de calat profund i de tanta repercussió social quan s’implanti.
No sóc cap expert en economia.
Sóc una persona interessada en la convivència social i intento informar- me de tot allò que hi pot cooperar.
El tema que he seguit amb més atenció des de fa un parell d’anys és el de la renda bàsica, i crec que puc aportar elements de presentació de la proposta, si més no suficients, per poder iniciar un diàleg o un col·loqui amb la finalitat que cada participant pugui enriquir-lo amb les seves opinions i així amb el temps i la participació més àmplia possible és podrà anar modelant la iniciativa per fer-la viable.
És impensable poder expressar en tota la seva extensió i profunditat el contingut d’un projecte d’aquesta magnitud en l’espai d’un comunicat. Com a definició la renda bàsica cal dir que és un ingrés que paga l’Estat a cada membre de la societat; sense tenir en compte les seves rendes, ja sigui pobre o ric, vulgui treballar o no, i sense tenir en compte amb qui conviu. Cal insistir en el seu caràcter bàsic i universal Que la banca ha de ser ètica i que el comerç ha de ser just, són conceptes abastables a primera vista.
No ocorre el mateix amb la renda bàsica. Caldria tenir present que la renda és un concepte que tenim associat bàsicament al paradigma meritocràtico-laboral (qui no treballa no menja), i aquest és un primer element d’anàlisi. La meva experiència és que per anar copsant tot l’abast que podria representar, cal un temps prudencial de reflexió abans de reaccionar-hi i una bona mesura és interioritzar la idea i, de tant en tant, davant de determinats problemes socials, preguntar-nos què passaria si ja tinguéssim la renda bàsica en vigor. Per exemple, com això afectaria a la petita delinqüència; a les dones que voldrien tenir fills, però que temen perdre el treball, a aquells que voldrien estudiar i no tenen temps; als cònjuges de matrimonis fracassats que no es poden divorciar per no tenir cap possibilitat de subsistència...
Dins les grans intuïcions sobre el fet que les relacions entre les persones i entre les persones i la natura haurien de ser diferents, segur que hi trobem que la renda bàsica està pensada per fer alguna cosa en relació a la pobresa que pateixen dues terceres parts de la humanitat; dos de cada tres humans són pobres. A part de l’objectiu d’eradicar la pobresa, que ja seria suficient per mobilitzar el que calgués, el gran repte de la renda bàsica és el d’aconseguir les cotes més altes de llibertat cívica.
Caldrà associar la renda bàsica al nou paradigma de la Diversitat, que per la seva complexitat i abast omnidireccional és també un concepte a tenir present davant els nous i no tan nous reptes socials, polítics, econòmics i culturals de l’actual segle XXI i la seva societat informacional o societat xarxa.
Joan Inglada Roig
Vilanova i la Geltrú
DIARI DE VILANOVA 7 de febrer del 2003