MÓN DE CARDONA TORRANDELL

A Jean-Michel Fossey
En veure't clar,
mirall obscur,
sabràs que Déu
és acte pur.

Quan desaprens
això, ninot,
et colgues viu
al fons del clot.

Als teus aücs,
per rius de sucs
acut, xau-xau,
la fam dels cucs.

Però de lluny
entenc un crit:
"No llorda pau,
sinó neguit!"

Mida de tot,
l'home. Més fort
que temps, espai,
amor o mort.

Torna-te'n, doncs,
entre la gent.
Acull despert
el gran lament.

Els ulls oberts
de bat a bat,
vés fent-los
eina de combat.

"Cal que m'ensenyis
contra qui,
perquè no m'erri
de camí".

Contra l'astut
que, per un mos,
voldrà fermar-te
com un gos.

El somni vell,
sovint trencat,
duu l'etern nom
de llibertat.

Si véns al reng,
no tindràs llar
ni sols un bri
d'aire de mar.

"Jo lluitaré
- n'accepto el preu -
de sol a sol,
per tot arreu".

Salvador Espriu

Publicat a Hors Jeu/Fora de Joc
núm.2. París. Tardor 1982

Llegint o millor dit mirant per sobre els títols dels blocs a Antaviana i a Raons que rimen he vist que Criticart ha escrit un magnífic article sobre Espriu, Cardona Torrandell i Salvat.

Com a complement copio uns fragments del llibret Diàlegs a Bacelona amb Iago Pericot (capítol IV) que l'Armand va dir referint-se a l'Espriu, a Salvat i al teatre.

"...En el cas de la Ronda de Mort a Sinera que vam posar en escena per les Festes de la Mercè de 1965, treballàvem tots junts d'una forma instintiva, no programada, com una mena de laboratori de creació: en Ricard Salvat, la Maria Aurèlia Capmany, la Carme Serrallonga, tots els actors que han passat per les diferents escenificacions de l'obra, fins i tot la Montserrat Roig, l'Enric Majó, l'Ovidi Montllor... Venia el mateix autor, en Salvador Espriu... Al vestuari, hi havien treballat en Ràfols Casamada, en Fabià que es deia aleshores, o sigui en Fabià Puigcerver. Moltíssima gent! Un dia vaig establir la nòmina total fins a l'any 1980 de la gent que havia treballat a les diferents escenificacions de Ronda de mort a Sinera i era immensa. Tots hi treballàvem amb una gran solidaritat. L'Espriu va tenir la gran gentilesa de dedicar-me un poema, però l'únic contacte que havia tingut amb ell va ser aquest de feina quan venia als assaigs. Mentre els actors assajaven, l'Espriu arrodonia algun diàleg, la Carme Serrallonga corregia la dicció, en Ricard Salvat i la Maria Aurèlia Capmany s'ocupaven de la direcció del moviment escènic i jo treballava a l'escenografia a dalt, al segon semicercle, a la Cúpula del Coliseum on es trobava l'Escola Adrià Gual. Quan acabaven els assaigs, pujaven tots a dalt on jo treballava. Recordo l'Espriu amb aquella modèstia tan descarada: «No hi treballi massa, jo no m'ho mereixo».... Més tard vaig fer una altra versió escenogràfica de la Ronda de mort a Sinera per al teatre Grec i també vaig fer-ne una altra en tela enrotllable per a les representacions que van muntar-se a Venècia. En total, doncs, vaig realitzar tres escenografies per a aquesta obra. Va ser una col·laboració total amb la resta de persones que hi intervenien, des de l'autor mateix fins a l'últim actor. És una forma ideal de treballar que he tornat a trobat poques vegades. Va donar-se per atzar, o potser més ben dit per la necessitat que teníem d'aquest atzar. La necessitat va determinat l'atzar, certament. Va ser una petita aventura heroica de la qual em sento molt orgullós. Les meves altres col·laboracions al teatre ja no han tingut tanta llum com aquella. Potser perquè el teatre s'ha anat professionalitzant..."

La coneixença entre Salvador Espriu i Armand Cardona Torrandell potser va ser una mica distant, si més no cordial, però a mi se m'afigura que el tracte denota el respecte entre genis.



PS: 25 sense Espriu - vídeos a You Tube