Joan Inglada d'Àger's blog

Admiro els astuts, ja siguin literaris, de carn i ossos o catalanistes medul·lars. A Fèlix Millet i Tusell se li deu reconeixement, sense més ni més. Amb la barretina i el drap de les quatre barres embolicant el seu procedir ha viscut 30 anys de (i enganyant) l’alta burgesia barcelonina –tan selecta, discreta i brillant ella, tan diferent de la casposa beauty madrilenya–. Proposo la confecció d’un bust a l’entrada del Palau amb una placa que digui: «Tot per mi, la meva única pàtria».
¡Quin personatge tan astut i alambinat! Va aixecar camises a tot arreu: als nacionalistes els va fer creure que era dels seus; als socialistes, que convenia la seva foto per governar; al PP, que com a bon burgès era de dretes. ¡Si fins i tot va enredar el castís Aznar!
De veritat, deixin de sotmetre’l a escarni públic per haver distret, 3, 10, 12 o 20 milions d’euros en només 30 anys. No està sol. No és l’únic. Simplement va cometre un error, el de l’avar: va voler massa i el van enxampar. Així que no es posin tan fantàstics, amics burgesos, amb aquesta cara mig compungida, mig traïda. Millet és la digna prolongació dels protagonistes d’altres estafes de renom a les seves files, el cas Planasdemunt, el cas Banca Catalana, el cas Hisenda, De la Rosa, Kepro... Tots, amb un comú denominador: no van tapar bé les vergonyes, se’ls va veure el llautó.
Com passa amb tot, entre els 100 notables barcelonins, del país, hi ha diversitat. Es protegeixen, això sí, amb la cuirassa de classe. Un advocat defensor amb estirp, Molins de tota la vida, of course, o si em pressionen una mani de protesta perquè aquests altres fets del Palau són l’enèsim atac a Catalunya d’aquests funcionaris espanyols d’Hisenda, la fiscalia i els jutjats. No serà el primer cop que el trilerisme nacional sepulta estafes sublims. Deixin-se de laments, de psicoanàlisi de classe i de llepar-se les ferides. Oblidin-se del fet diferencial per escandalitzar-se. L’astut habita aquí i a Madrid, és sabut.
Ah, per cert, el Jo confesso que Millet va enviar al jutge per redimir les penes, sigui autoria pròpia o aliena, és un incunable. Ni Pablo Neruda, amb el seu Confieso que he vivido, va aconseguir tanta emoció. Els que no sabíem com es penedeix un burgès l’hi agraïm.

(El Periòdico, 21-09-2009)

Fèlix Millet, president de l’Orfeó Català, de la Fundació Orfeó-Palau de la Música (creada el 1992 per captar fons privats) i de la Comissió Executiva del Consorci del Palau (creada el 1983 per rebre ajudes públiques), ha fet sortir a la superfície la porqueria d’un cas que va esclatar al juliol quan la Fiscalia en va ordenar el registre.
Llavors, Millet va protestar iradament, però va dimitir. Ara admet «irregularitats» de 3,3 milions d’euros, haver-se pagat un bo anual d’un milió d’euros i haver venut al Palau un solar amb una revalorització del 100%. Però sembla que la suma «distreta» és molt superior. Ara Millet argumenta que pagava en negre i donava comissions per recaptar subvencions. ¿Quines?

... i podem preguntar-nos si hi tidrà relació el fet que ...

Una empresa de Millet sextuplica el capital entre el 2003 i el 2007...

... però ...

Amb la seva confessió, Millet ha aconseguit evitar, per ara, una de les pretensions de la fiscalia: que el jutge el citi a declarar i demani alguna mesura cautelar contra ell, com ara la presó.

... mentrestant...

El frau de l’IVA s’acosta al 30% del producte interior brut espanyol.

Renoi (per ser ben parlat o políticament correcte)! no n'hi ha hagut prou amb que l'estat hagi aportat enormes quantitats dels diners de l'erari públic, o sigui dels ciutadans, als bancs i a les empreses per solucionar la crisi que ha provocat el sistema econòmic en que es basen tant uns com les altres, els quals van apostar sense el més petit fre per la màxima rendibilitat de l’especulació financera, sinó que ara, després de mesos de llegir-ho a la premsa de tant en tant, avui el telenotícies ha dit que l'estat emetrà deute públic de baix interès per fer aflorar diner negre, que només es penalitzarà amb un 5% i que després prestaria a petites i mitjanes empreses.

Els gestors diuen que l'any 1991 ja es va fer i que és una bona solució per a lluitar contra la crisi, tant el diner negre com els capitals dels paradisos fiscals.

La majoria dels potentats no paguen mai cap impost i molts d'ells guarden els seus ingressos no declarats a la caixa forta i en paradisos fiscals i ara que els necessiten per solucionar la seva crisi exigeixen Amnistia Fiscal!

En resum, el ciutadans, com jo, s'han de sentir profundament decebuts, perquè sempre ho han declarat tot, perquè no volen comprar ni vendre res amb diner negre, perquè paguen els impostos que corresponen, fins i tot l'impost de patrimoni, que ara ja no s'ha de pagar i per tant seria lògic que ens retornessin el que hem pagat cada any.

Algú en sap més?

Fins ahir no vaig anar a veure aquesta exposició al centre d'art contemporani La Sala i m'hagués sabut greu perdre-m'ho. Trans-lúcids, d’un llarg llistat de membres de l’Associació d’artistes i artesans del Foment de les Arts Decoratives (A FAD) i d’alumnes de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú (EMAiD), és una fantàstica exposició d'art contemporani i Made in Vilanova, la petjada de la indústria de teixits vilanovina amb dissenys del vilanoví Pere Arenas, és un recorregut artísticament exhuberant per la vida de Vilanova i la Geltrú, mes a mes, on tot hi té cabuda: oficis, festa, escola, el dia, la nit, en definitiva la vida. Ambdues sota el denominador comú del TÈXTIL. Hi són, Trans-lúcids fins el 7 de juny i Made in Vilanova fins el 31 de maig. No us les deixeu perdre!

Alguns enllaços:

www.elgratuit.com/diari24h/content/view/3963/28

wirdheiminvilanova.blogspot.com/2009/03/eng-trans-lucids-best-art-exhibition.html

www.flickr.com/photos/vilanovailageltru/sets/72157616213696080

PS. Pere Arenas: Made in Vilanova; s'entén oi? Oi tant! Gràcies, Pere!

La xerrada pel decreixement a la que vaig assistir el divendres passat 15-5-2009 estava organitzada per l'Equip promotor del Garraf de la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència.

A l'acte hi havia uns fulls per inscriure't si volies rebre informació. Ho vaig fer i avui he rebut un missatge en el que m'han comunicat que m'han afegit al Grup de Google Marxa Mundial Per la Pau i la No Violència _Garraf_Informació que recomano per la interesant llista de debats sobre les qüestions que tracten.

Renoi! Cada dia se'n senten de noves! Ahir vaig anar a una xerrada sobre el decreixement feta per l'històric Santi Vilanova i va esmentar la barbaritat de l'entrevista de La contra de la Vanguardia:

La Sandra Ricart Casadevall la publica al seu bloc: sandraricart.wordpress.com/2009/05/15/ser-nuclear-es-la-millor-forma-de-ser-ecologista

Altres enllaços:

e-ciencia.com/blog/divulgacion/energia-nuclear-de-cuarta-generacion

paper.avui.cat/article/imprimir.php?imp=true&id_sec=456&id_art=76665

Cercant informació sobre aquest tema he trobat un bloc que m'ha fet posar la pell de gallina, sobretot pels troços que tradueixo a continuació: elobservatoriodemediosdeargentina.blogspot.com/2009/05/gripe-porcina-y-terrorismo-mediatico.html

És interessant subratllar el que va afirmar el 2 de maig la revista electrònica Rebelión: l'OMS va declarar la pandèmia en nivell cinc d'un total de sis, però no obstant això no es declara la veritable pandèmia que amenaça als pobres del planeta:

-Cada minut mor un nen de SIDA.
-Cada 5 minuts mor un nen per falta d'atenció mèdica.
-Cada 8 segons mor un nen per l'aigua contaminada.
-Cada 3 segons mor un nen de gana i desnutrició.
-Cada segon mor un nounat per falta d'atenció mèdica; i dels supervivents: dos milions de nens moren per problemes neonatals, 1,6 milions per diarrees i 1,4 milions per pneumònies, la qual cosa significa que cada any 11 milions de joves moren abans de la pubertat.
-Cada minut mor una dona embarassada per falta d'atenció mèdica; i cada any 530 mil dones embarassades moren per desnutrició.
-Cada any hi ha 133 milions de nous naixements al món, dels quals 14 milions són naixements prematurs, 4 milions amb malformacions congènites i 13 milions moren per falta d'incubadora.
-100 milions de nens són explotats en la prostitució infantil.
-El 32 per cent de les nenes menors de 15 anys són embarassades, dels naixements de les quals el 55 per cent seran els futurs delinqüents de la societat.
-177 milions de nens sofreixen retard en el seu creixement per desnutrició i 2 de cada 7 nens sofreixen retard mental per desnutrició.
-El 80 per cent de tota la sang per a les transfusions que es comercialitzen al planeta és venuda pels pobres a 10 centaus de dòlar el litre.
-Anualment es realitzen 200 mil trasplantaments de ronyó, 100 mil de cor, 1 milió de còrnees, 300 mil medul·les, 5 mil fetges, 2 milions de pell i 100 mil de pulmons; els òrgans del quals en un 90 % provenen dels països pobres, on l'imperi econòmic instal·la hospitals "gratuïts" per extreure'ls, dels pobres, els òrgans que demanden les clíniques privades del planeta.
-El 70 per cent dels òrgans trasplantats als nens rics del món van ser extrets als nens pobres que són segrestats a Brasil, Nigèria i Mèxic.
És lícit llavors que els no experts, és a dir més del 99,9 per cent de la població mundial, la mateixa que estaria exposada al contagi de febre porcina, es pregunti…

Altres enllaços:

icvlloreteuia.wordpress.com/2009/05/05/doctor-leonard-horowitz-explica-quien-creo-esta-pandemia

Si l'art no sap parlar del món en que vivim
per a mi no té gaire sentit que existeixi.
Robert Hughes
(historiador i crític d'art australià)

A la Biblioteca Armand Cardona Torrandell hi ha una exposició, fins el 6 de juny 2009, d'un recull dels textos dels crítics d'art, periodistes i escriptors il·lustres que del 1957 al 2005 han acompanyat exposicions o altres esdeveniments al voltant d'aquest irrepetible pintor.

El passat 28 d'abril 2009, ha estat creada la subcomisió parlamentària per a la Renda bàsica al parlament espanyol. A l'adreça http://www.nodo50.org/redrentabasica/descargas/subcom.pdf es pot descarregar l'esborrany de la transcripció del debat parlamentari pel que s'aproba la creació de la subcomissió.

La Xarxa per a la Renda bàsica ha publical el MANIFEST: una renda bàsica en la situació actual de crisi econòmica que es pot descarregar a l'adreça http://www.nodo50.org/redrentabasica/descargas/manifestcatala.pdf

La Renda bàsica, segons Daniel Raventòs, és un ingrés pagat per l’Estat a cada membre de ple dret de la societat fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d’una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda que pugui tenir, i sense importar amb qui convisqui. L’ideari normatiu republicà que gira al voltant de l’afirmació de la llibertat com a no-dominació, entesa aquesta com la que gaudeix una persona quan viu en presència d’altres persones i, en virtut d’un determinat disseny social i institucional, cap d’elles compta amb la possibilitat d’interferir de forma arbitrària en les decisions que la primera pugui prendre. És per això que el Republicanisme afavoreix tots aquells mecanismes institucionals que poden dotar la ciutadania de seguretat material i econòmica, una seguretat que faci reals les llibertats formals i que permeti els individus resistir i superar aquelles situacions de dominació. La Renda bàsica és un instrument molt valuós pels esmentats objectius republicans. Perquè una condició de plenitud ciutadana és la garantia universal i incondicionada del dret a l’existència que estableix la Renda bàsica.

Un esquema sobre la Renda bàsica, una entrevista al teòric del Republicanisme i un exàmen aprobat poden servir per il·lustrar el tema.

Acabo de rebre un missatge de la Neus Benavent sobre els pirates de Somàlia.

Al mateix temps estic escrivint coses sobre l'Armand Cardona Torrandell per a una presentació de textos sobre ell i la seva obra, que es farà a la Biblioteca Cardona Torrandell el 8 de maig de 2009.

Els pirates de Somàlia, Alexandre Magne i el pirata que guardava el mar i el personatge baàlic brechtià que el Josep Maria Carandell veia en l'Armand Cardona m'ha omplert aquest dia de sant Jordi 2009.

El món, malgrat la crisi, seguirà, més o menys, com sempre. Per tant és millor decidir com hi vols estar: inserit/inserida o immers/immersa.

El desig d'extreure un significat únic d'un somni, una obra d'art o un relat de la vida, és profundament prometeic.

-------------------------------------------------------------

Prometeic?

Prometeu seria un tità, fill de Gea i seria, per tant, una divinitat d'una generació anterior a la de Zeus. La perspectiva d'Èsquil és favorable a Prometeu, considerat un benefactor de l'humanitat que la defensa de la tirania de Zeus

Representa l'encarnació de l'esperit d'iniciativa dels homes i llur tendència a desconfiar de les forces divines

El mite de Prometeu va seduir particularment els escriptors romàntics, que van veure en ell una encarnació del rebel que és capaç de desafiar fins i tot el poder absolut de Déu.

------------------------------------------------------------------

Quan vols descobrir el mapa mental de linterlocutor has de fer un exercici d'higiene mental, eliminant qualsevol prejudici, interpretació o imaginació del seu mapa. És imprescindible partir d'un mapa en blanc.

La política és l'art d'impedir a les persones que s'ocupin dels problemes que els afecten.

Si s'ha de tirar endavant caldria considerar que el que ha passat és un resultat dolent, i no un fracàs, que ens ha de servir de retroalimentació (feedback.

Aprendre, desaprendre i reaprendre.

Quantes menys raon donis a favor del teu punt de vista, millor, perquè una cadena és només tant forta com la seva baula més dèbil: "Aquest és el seu únic argument? SI. Això és tot? SI."

El narcicista s'estima en allò que li agrada d'ell, però li manca descobrir l'altre "jo", el que no li agrada, i també estimar-lo.

Quan t'elogien cal imaginació per a acceptar els elogis!

Mesoteràpia? La mesoteràpia consisteix en administrar dosis molt baixes per via intradèrmica d'un determinat medicament fabricat específicament per aquest tractament, podent ser Homeopàtic o Al·lopàtic.
Produeix una acció pel propi medicament, un efecte d'estimulació física depenent de les picadures de l'agulla sobre la pel.
La mesoteràpia és recomanable per tractar la cel·lulitis, flaccidesa, reafirmació i tractaments facials.

Generalitzacions: Mostres a la cerca d'Universos.

As mad as a hatter

Re-cor-dar:

re=repetició

cor=organ

dar=donar

Ahir vaig enviar un missatge de bons desitjos amb motiu del solstici d'hivern als membres de la meva xarxa esperantista adjuntant l'enllaç d'un assaig que va escriure una esperantista vietnamita, Alta, que em va arribar al cor. L'he traduït al Grup d'Esperanto de Vilanova: www.ipernity.com/group/vilanova.esperanto/discuss/20767

L'Albert Tubau al Diari de Vilanova del 12 de desembre 2008 (a partir de gener-2009 vegeu l'hemeroteca a www.diaridevilanova.cat) escriu un article amb aquest títol, que fa temps jo també volia escriure, concretament a partir de la publicació del llibre "L'òmnibus de la mort:parada Falset" de Toni Orensanz del que en va parlar la Tersa Costa-Gramunt fa setmanes. No cal dir que l'Albert ho explica molt millor del jo hagués pogut intentar. Concentra en dues columnes tot el que jo hagués volgut dir i que no hagués estat capaç de reduir a menys de dues pàgines.

Explica clarament que els intransigents contra tota reforma les han boicotejat sistemàticament les darreres dècades i les reformes del Govern de la República, del 1931 al 1933, i principalment a Catalunya, van ser punteres a Europa. Del 1934 al 1936 els antidemòcrates van aconseguir debilitar el sistema culminant amb el cop d'estat. On els revoltats contra la legitimitat van ser vençuts, els revolucionaris d'extrema esquerra van veure l'oportunitat d'iniciar la revolució i en el seu nom van crear els comités de defensa antifeixista que ocuparen els llocs de govern als ajuntament i a la Generalitat, desbancant els respectius governs legítims. Durant dos mesos i mig els elements més extremistes dels grups revolucionaris van implantar un règim de terror brutal. Mentrestant els dirigents republicans van anar recuperant la seva posició i a mitjans octubre del 1936 es van acabar aquells malsons.

Així que hi ha una frase que crec que necessita ser ampliada. On diu "Després del 18 de juliol, uns i altres varen cometre tota mena de barbaritats." s'hauria d'afegir "uns durant dos mesos i mig i els rebels durant 40 anys."

a l'esquerra, els records

cap a la dreta, propostes d'innovació basades en l'evidència

mirant al terra o cap endins la despossessió de la majoria

al devant la pastanaga del progrès

Fa 10.000 anys hi va haver una revolució: el Neolític, la pedra nova, el sedentarisme, l'agricultura, la ramaderia, el declivi de la cacera com a mode de supervivència, l'inici de la desaparició dels boscos: la Cultura.

La desaparició de l'Amazònia, l'últim bosc de grans dimensions, serà el final de l'era? Si s'acaba aquesta era s'acabarà el món? El neonomadisme actual, cap on va?

La dèria de la salvaguarda de la diversitat cultural m'ha portat a considerar si a part de sentir-me català em sento alguna cosa més.

... el único problema es que es catalán...

Possiblement i probable, si fos monolingüe anglòfon, francòfon o castellanoparlant no tindria les preocupacions que tinc i no escriuria el que escric.

Perquè tots naixem de la mateixa font. Perquè tots som iguals en dignitat i drets. Tots tenim dret a viure fraternalment i feliçment junts en la nostra terra comuna. Així començava i acabava el manifest que va llegir l'actor David Selvas durant la cloenda del diàleg Drets Humans, Necessitats Emergents i Nous Compromisos, organitzat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya, el 21 de setembre de 2004, en el marc del Fòrum Universal de les Cultures. El dret a la Renda Bàsica es configura com un dels Drets Humans Emergents ...