Tant de bo pogués  tenir una capseta de capacitat infinita on pogués guardar els meus bons records i treure'ls quan volgués, fer-los materials. Aleshores no faria altra cosa que obrir-la i tancar-la, parlar , riure,  plorar, fer confessions. Llavors la vida seria perfecta i tant se val en quin racó m’esperés la mort,  perquè la meva capseta seria pels meus i ells també farien com jo, obrir-la tancar-la, tornar a viure  “lo” viscut.  Tant de bo pogués tenir una capseta plena de records.