November 2008
  Sun Mon Tue Wed Thu Fri Sat  
              1  
  2 3 4 5 6 7 8  
  9 10 11 12 13 14 15  
  16 17 18 19 20 21 22  
  23 24 25 26 27 28 29  
  30              

Archives

September 2009 (1)
May 2009 (1)
January 2009 (1)
December 2008 (1)
November 2008 (2)
October 2008 (3)
September 2008 (2)
August 2008 (3)
December 2007 (3)
November 2007 (3)
October 2007 (10)

November 9, 2008

Vola vola Peter Pan

Una sèrie de circumstàncies, o pot ser que de menjades d'olla, em van fer prendre la sàvia decisió de cancel·lar el sopar amb el que havia conovcat mig món per sms. Aquest mes Vodafone es farà d'or només amb el que m'he arribat a gastar en missatges, convocant i desconvocant.

Cap pla per celebrar l'aniversari. Cap ganes de celebrar res, menys encara fent-ne trenta-tots.

De sobte, m'agafa un rampell i decideixo fer una cosa que em venia molt de gust: dir-li a algú que és especial, i dir-li-ho d'una manera especial. Tot un risc. Mai saps quina pot ser la reacció.

Dues entrades per a l'auditori (segon amfiteatre) i anar a escoltar l'OCB interpretar, entre d'altres, la simfonia nº 38, KV504 "Praga" de l'amic Wolfgang Amadeus. Sopar japonès, per seguir el costum i adonar-me'n que ja no necessito forquilla, i entrada de franc al Demonix prèvia cervesa al bar de jebis del costat en el que un Highway to Hell em fa recordar que temps era temps vaig ser adolescent.

Encara no eren les 3 del matí d'una nit de divendres. Després d'una setmana moguda i estressant, després d'unes setmanes mogudes i entressants, després d'uns mesos moguts i estressants... fa son. I una retirada a temps, és una victòria. Tornada a casa amb sensació de felicitat. Ha estat diferent. Ha estat especial.

Dissabte lleva't d'hora per veure l'info! Queda't al sofà fent el gos, fote't fins el cul de menjar, clapa't i desperta't veient Futurama. Passejada per la Rambla esquivant multituds de guiris, anem amb l'Edu a mirar càmeres a Arpi. Ens trobem el Jordi i la Yasuka, despedim l'Edu, i anem al Manchester, on hi va apareixent gent, i gent.

Tota la Bata de Boatiné flipava amb un grup de skinheads amb pinta de dolents, cantant, entre d'altres, "a pleno pulmón", Murciana marrana, me gusta ser una zorra i se buscan dos maricas muertas congeladas vivas en París. I és que el petardeo i el punk, tenen un denominador comú al Madrid dels 80!.

Borratxera, exaltació de l'amistat, nit bus, casa, llit... Ressaca!

Premis

  • Premi a la millor felicitació: Diego Cerezo per www.fotolog.com/keko_dc/32094993
  • Premi a la felicitació més emotiva que fa saltar llàgrimes: David Bureta per i6.photobucket.com/albums/y231/dabizz9/pl33-1.jpg
  • Premi a la felicitació més puntual i tendra: Edu León per un worgh a les 00.00h del dia 7 de novembre.
  • Premi a la felicitació més sorprenent: Sandra Vives per una trucada inesperada
  • Premi a la felicitació més freak: Pau Ricart per l'sms "cop de cap d'amooooooor..."
  • Premi a la felicitació més currada: Mariona Ricart pel garrotín ben rimat
  • Premi a la felicitació més original: Hèctor Alòs per l'sms "Долгих лет жизин, товарищ секретарь!"
  • Premi al millor projecte de felicitació: Marta, Carles, Lau i Guiu per l'intent de cançoneta

I abraçades per a tothom, que m'ha enviat sms, e-mails, que m'ha trucat, que m'ha escrit al myspace, ipernity, facebook. Mola molt que se'n recordin de tu.

Gràcies a tothom. Sou collonuts!

Published at 13:39 / 1 comment / 288 visits
This post is public

November 9, 2008

Flugu flugu Peter Pan

Aro de okazintaĵoj, kaj eble pripensaĵoj, igis min saĝe preni la decidon nuligi la vespermanĝon kunvokita per poŝtelefonaj mesaĝoj. Ĉi-monate Vodafone riĉiĝos per mia mesaĝa elspezo je kunvokoj kaj malkunvokoj.

Neniun planon por festi datrevenon. Nenian emon prifesti, despli se temas pri fariĝi tridekĉia.

Subita entuziasmo decidigas min fari ion kion mi tre emis: sciigi al iu ke tiu estas speciala, kaj tion sciigi laŭ la plej speciala maniero. Jen risko. Oni neniam antaŭvidas reagojn.

Temis pri du biletoj por la koncertejo (sidloko en la dua etaĝo) por aŭskulti OCB-n ludi, i.a., la simfonion n-ro 28 de mia kara Wolfgang Amadeus. Poste, vespermanĝo en la kutima japana restoracio kie mi malkovris ke mi ne plu bezonas forkon. Kaj finis libera eniro en diskejo Demonix post bierumado en apuda trinkejo de heviuloj kie Highway to Hell rememorigis al mi iaman adoleskon.

Iom antaŭ la 3a matene de vendreda nokto; post laciga streĉiga semajno, post lacigaj streĉigaj semajnoj, post lacigaj streĉigaj monatoj, domemo aperas. Kaj ĝustatempa retreto iĝas venketo. Mi reiris hejmen kun feliĉa sento. Vespero malsimila. Vespero speciala.

Sabate mi vekiĝu frue por spekti mian televidaĵon! Mi restu en la sofo nenifarante, mi manĝegu, mi siestu kaj mi revekiĝu spektante Futurama. Poste, promenado tra la Rambla, klopodante eviti turistajn homamasojn, Edu kaj mi iris al vendejo Arpi vidi kameraojn. Tie ni renkontas Jordi kaj Jasuka, ni adiaŭis Edu kaj ni iris al trinkejo Manchester, kie aperadis amikoj.

Ĉiu en geja trinkejo nome La Bata de Boatiné gapis dum vidis grupon de skinhead-oj vestitaj kiaj fiuloj, kantante plenvoĉe, i.a. Murciana marrana, me gusta ser una zorra kaj se buscan dos maricas muertas congeladas vivas en París. Sed ja okazas ke hispana gejeca muziko kaj punko havas komunan starpunkton en Madrido dum la 80-aj jaroj.

Ebrio, ekzaltiĝo de la amikeco, nokta buso, hejmen, lito... Postebrio!

Premioj

  • Premio al la plej bona gratulo: Diego Cerezo pro www.fotolog.com/keko_dc/32094993
  • Premio al la gratulo plej emociiga kaj ploriga: David Bureta pro i6.photobucket.com/albums/y231/dabizz9/pl33-1.jpg
  • Premio al la gratulo plej akurata kaj dolĉa: Edu León pro worgh [elp. ŭorgĥ] je noktomezo la 7an de novembro
  • Premio al la plej surpriza gratulo: Sandra Vives pro netendita telefonvoko
  • Premio al la plej frika gratulo: Pau Ricart pro la sms "cop de cap d'amooooooor..." [refere al kaŝtaninstruisto de Arale]
  • Premio al la plej prilaborita gratulo: Mariona Ricart pro "garrotín" eĉ kun bona rimo
  • Premio al la plej originala gratulo: Hèctor Alòs pro la sms "Долгих лет жизин, товарищ секретарь!"
  • Premio al la plej bona gratul-projekto: Marta, Carles, Lau i Guiu pro la kanto-klopodo

Kaj brakumojn al ĉiuj kiuj sendis al mi poŝtelefonajn mesaĝojn, skribis al mi en myspace, ipernity, facebook. Estas agrable ke oni vin memoru.

Dankon al ĉiuj. Vi ja plejuloj!

Published at 13:48 / 2 comments / 561 visits
This post is public

( 2 posts )

 

Català | Čeština nové | 中文 | Deutsch | English | Español | Esperanto | Ελληνικά | Français | Galego | Italiano | Nederlands | Português | More...