Una sèrie de circumstàncies, o pot ser que de menjades d'olla, em van fer prendre la sàvia decisió de cancel·lar el sopar amb el que havia conovcat mig món per sms. Aquest mes Vodafone es farà d'or només amb el que m'he arribat a gastar en missatges, convocant i desconvocant.

Cap pla per celebrar l'aniversari. Cap ganes de celebrar res, menys encara fent-ne trenta-tots.

De sobte, m'agafa un rampell i decideixo fer una cosa que em venia molt de gust: dir-li a algú que és especial, i dir-li-ho d'una manera especial. Tot un risc. Mai saps quina pot ser la reacció.

Dues entrades per a l'auditori (segon amfiteatre) i anar a escoltar l'OCB interpretar, entre d'altres, la simfonia nº 38, KV504 "Praga" de l'amic Wolfgang Amadeus. Sopar japonès, per seguir el costum i adonar-me'n que ja no necessito forquilla, i entrada de franc al Demonix prèvia cervesa al bar de jebis del costat en el que un Highway to Hell em fa recordar que temps era temps vaig ser adolescent.

Encara no eren les 3 del matí d'una nit de divendres. Després d'una setmana moguda i estressant, després d'unes setmanes mogudes i entressants, després d'uns mesos moguts i estressants... fa son. I una retirada a temps, és una victòria. Tornada a casa amb sensació de felicitat. Ha estat diferent. Ha estat especial.

Dissabte lleva't d'hora per veure l'info! Queda't al sofà fent el gos, fote't fins el cul de menjar, clapa't i desperta't veient Futurama. Passejada per la Rambla esquivant multituds de guiris, anem amb l'Edu a mirar càmeres a Arpi. Ens trobem el Jordi i la Yasuka, despedim l'Edu, i anem al Manchester, on hi va apareixent gent, i gent.

Tota la Bata de Boatiné flipava amb un grup de skinheads amb pinta de dolents, cantant, entre d'altres, "a pleno pulmón", Murciana marrana, me gusta ser una zorra i se buscan dos maricas muertas congeladas vivas en París. I és que el petardeo i el punk, tenen un denominador comú al Madrid dels 80!.

Borratxera, exaltació de l'amistat, nit bus, casa, llit... Ressaca!

Premis

  • Premi a la millor felicitació: Diego Cerezo per www.fotolog.com/keko_dc/32094993
  • Premi a la felicitació més emotiva que fa saltar llàgrimes: David Bureta per i6.photobucket.com/albums/y231/dabizz9/pl33-1.jpg
  • Premi a la felicitació més puntual i tendra: Edu León per un worgh a les 00.00h del dia 7 de novembre.
  • Premi a la felicitació més sorprenent: Sandra Vives per una trucada inesperada
  • Premi a la felicitació més freak: Pau Ricart per l'sms "cop de cap d'amooooooor..."
  • Premi a la felicitació més currada: Mariona Ricart pel garrotín ben rimat
  • Premi a la felicitació més original: Hèctor Alòs per l'sms "Долгих лет жизин, товарищ секретарь!"
  • Premi al millor projecte de felicitació: Marta, Carles, Lau i Guiu per l'intent de cançoneta

I abraçades per a tothom, que m'ha enviat sms, e-mails, que m'ha trucat, que m'ha escrit al myspace, ipernity, facebook. Mola molt que se'n recordin de tu.

Gràcies a tothom. Sou collonuts!