Karulo (Karles) *'s blog/

Ara costa de creure però, de fet, de la mateixa manera que partits, coalicions i institucions, ultrapassen la quinzena oficial omplint tot l’any de consignes i tanques publicitàries, els censats també podem viure sense parar cap atenció al que ens prometen, fins i tot sota la pedregada que dura dues setmanes abans del diumenge de crida a les urnes.

Entenc que la participació quotidiana i constant a la vida política és un actiu vital per a la societat civil. Però llavors... per què hem de deixar que el calendari d’eleccions condicioni aquesta participació? Quin sentit té una jornada de reflexió? Que no hi pensem la resta de dies en com es delega la defensa de tants i tants drets socials enunciats però mai efectius?

És moment de rebaixes –aviat veurem el low cost del Barcelona Meeting Point- i també es rebaixen el rigor i la coherència: no es parla de l’informe Auken, de Bolkenstein o de Bolonya. Queda més prêt-à-porter dedicar-se a les fotos de Camps o d’Otegi, i parlar de militars engripats o de Fundescam. Així tindrem un dilluns 8 prou buit. Buit de canvis, i amb efectes perversos que potser facin girar els governs encara més cap a la dreta, amb les alternatives d’esquerres esmicolades en diferents paperetes. Els poders fàctics i els partits turnistes tenen la graella –la de sortida- pel mànec i les pole-position sota control.

Tanmateix, hi ha una opció pels dies nous, després del buit: continuar lluitant, des dels moviments socials, pels nostres drets, dia a dia, i encetant cooperatives d’ús, de consum, de comunicació, etc... Podem viure sense sotmetre’ns als valors d’un capitalisme que s’enfonsa tot solet. Haurem de generar noves sinèrgies entre els moviments, però sense pagar peatge als partits que ja ens han demostrat, per activa i per passiva, que només busquen vots, i no pas els canvis que, per exemple en temes d’habitatge i urbanisme, concrets i alhora radicals, bona part de la població continua esperant i que nosaltres continuem proposant.