Tots tenim les nostres manies, les nostres supersticions, temors i al·lèrgies. Jo sóc al·lèrgic a la mediocritat. No tant a la mediocritat dels altres com a la meva mediocritat. No soporto la invisibilitat del mediocre, del ni fu ni fa.
M'esforço sovint per alçar-me per sobre de la irrelevància, recerco en la creativitat, en la fantasia. Tot fugint de la quotidianeitat. Però em reconec insuficient. Voldria ser cigne i tal vegada encara sóc l'aneguet lleig d'un conte no escrit en el que no apareixen cignes.
Em sento a cops radiant i a cops tempestuós i turbulent, Voldria ser tirà i esclavitzar les mirades dels altres. Em turmenta no comptar i no ser comptat, poemes i crits es barregen. Afonia, agonia.
Com es pot viure en la irrelevància? com sobreviure soterrat en l'estadística? Insoportable quan algú somriu, no a tu sinó a aquell que hi ha al teu darrera. Insoportable que no t'estimin, insoportable que no t'odïin.
Humà 3.456.714. 564, alguna cosa a dir? ...un moment, no hi ha temps...humà 3.456.714.565, alguna cosa a dir?...
Ho reconec, no suporto la mediocritat, no suporto no existir. Ja sé que és trist demanar una mirada però menys trist és tenir que robar-la.*
*(ja sé que en català correcte és "haver de robar-la")
Ĉiuj havas siajn maniojn, siajn superstiĉojn, timojn kaj alergiojn. Mi alergias al la mezumaĉeco. Ne tiom al la mezumaĉeco de aliuloj kiom al mia propra mezumaĉeco. Mi ne eltenas la nevideblon de la mezumuloj. la ignoritecon.
Ofte mi penadas por preterstari sur la sengraveco, mi traserĉas en la kreivo, en la fantazio. Fuĝante el la ĉiutagaĵoj. Sed mi agonskas mian nesufiĉon. Mi volus esti cigno sed mi daŭre estas la malbela anaseto de ne-skribita fabelo en kiu ne troveblas cignoj.
Foje mi sentas min sunradia, foje ŝtorma kaj tumulta. Mi volus esti tirano kaj sklavigi ĉies rigardojn. Min turmentas ne kalkuli kaj ne esti kalkulata, poemoj kaj krioj miksiĝas. Afonio, agonio.
Kiel eblas vivi en la sengraveco? kiel supervivi sufokita sub la statistikoj? Ne sufereble kiam iu ridetas, ne al mi sed al tiu malantaŭ mi. Nesufereble ne esti amata, nesufereble ne esti malamata.
Homo 3.456.714.564, ĉu ion por deklari? ...momenton, tempo elĉerpiĝis...homo 3.456.714.565, ĉu ion por deklari?...
Mi tion agnoskas, mi ne eltenas la mezumaĉecon, mi ne eltenas ne ekzisti. Jes, mi scias, estas malbele almozpeti rigardojn sed, malpli malbele estas ilin rabi.