EN CATALÀ

A catalunya es parlen, en virtut de la immigració, més de 250 llengües. N'hi ha dues d'oficials: el català i el castellà que, a grans trets, coincideixen amb el pes demogràfic dels seus parlants.
Aquesta diversitat lingüística ha estat notablement accelerada en els darrers anys degut a les noves tendències migratòries a nivell mundial. Això ha provocat el plantejament d'un gran repte: com realitzar la integració dels nouvinguts sense posar en perill el nostre model educatiu i lingüístic.
Cal tenir cura i alhora protegir la identitat i el bagatge cultural dels immigrants però també mantenir eines per a la cohesió social. Com a esperantista i defensor de l'ecolingüisme recolzo la idea que el català, la llengua pròpia de Catalunya, sigui el vehicle per a la integració de tots els ciutadans residents al nostre país. A partir d'aquesta premisa, el castellà ha de ser la (següent) llengua prioritària, per l'extensió del seu ús i els lligams històrics i socials amb el país.
En la mesura del possible s'haurien de crear també mecanismes institucionals per facilitar l'ús i la supervivència de les altres llengües.

 

EN ESPERANTO

En katalunio oni parolas, kiel sekvo de enmigrado, pli ol 250 lingvoj. Du el ili estas oficialaj: la kataluna kaj la hispana kiuj, pli malpli, koincidas kun la demografia pezo de iliaj parolantoj.

Tiu ĉi lingva diverseco estis akcelita en la lastaj jaroj pro la nuntempaj migrotendencoj je monda skalo. Tio surtabligis al ni grandan defion: kiel integrigi la novalvenantojn sen endanĝerigo de niaj eduka kaj lingva modeloj?.

Gravas zorgi kaj protekti la identecon kaj kulturan posedaĵon de la enmigrintoj sed samtempe gardi, per adekvataj mekanismoj, la socian kunteniĝon. Mi, kiel esperantisto kaj subtenanto de la ekolingvismo, proponas ke la kataluna, la origina lingvo de Katalunio, restu kiel la vehiklo por la integriĝo de ĉiuj civitanoj loĝantaj en nia lando. Sekve al tiu principo, la hispana devas esti la (sekvanta) prioritata lingvo, pro ĝia vasta uzado kaj pro la historiaj kaj sociaj ligoj kun nia lando.

Laŭeble oni devus ankaŭ krei instituciajn ilojn por faciligi la uzon kaj supervivon de la ceteraj lingvoj.