La originala |*| | versio legeblas en SRR

No fa gaire temps, vaig publicar una foto de Rúbies, un poble perdut del prepirineu. Deia que allà hi vaig passar sis mesos de la meva vida. Ara sóc aquí per continuar parlant-vos i explicar els com i els perquès, a proposta d'una amiga.

A final dels anys noranta, uf! el segle pasat!, jo m'havia engrescat amb un grup de gent que teniaer objectiu la creació d'una ecoaldea. Varem fer algunes reunions i debats a Barcelona on discutirem multitud de punts, amb resultats diversos. De tots és sabut que quan hom es mou en el terreny de l'idealisme, les idees poden ser molt dispars i no sempre armonitzables. Malauradament varem ser pocs els que vam voler començar a traduir les teories en fets concrets.

No obstant, aprofitant una setmana santa, uns quan vam conseguir organitzar una sortida cap els Pirineus, on vam visitar un grapat de pobles i alguna que altra ecoaldea ja establerta. Va ser una aventura molt interessant i enriquidora, especialment les nostres converses amb la gent que ens vam trobar. A la tornada, el nostre grup es va dispersar, tot i que sabem del cert que una de les parelles del grup va acabar instal·lant-se a la muntanya.

L'experiència no va tenir continuïtat. Va ser llavors quan vaig decidir emprendre en solitari la recerca a través de les muntanyes. Em vaig decantar per la serralada del Montsec, dividida en Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies. El nom d'aquest darrer prové del nom del poble (abandonat) en el que vaig acabar vivint un temps.

Així doncs, Rúbies, malgrat la seva petitesa, havia estat un poble important des del punt de vista geohistòric. Més endevant continuarem parlant d'ell.